Amb el canvi de feina, m'he adonat de com enyoro les meves antigues companyes, l'antic barri i la seva gent. Enyoro les converses amb les companyes, com amb una mirada ja veïen que no era el meu dia. Com jo podia veure en els ulls d'elles que s'havien discutit amb els seus fills, o mares, o marits. Enyoro les abraçades sinceres que ens repartiem. Els somriures a tot hora. Enyoro els cafes amb llet a 1 Euro, l'olor a tabac de liar. La coca-cola de després de treballar.- NO deixa,avui ja pago jo-.
Enyoro la sinceritat. Aquell pati condensat i cridaner que tan nerviosa em posava. Enyoro les pasigolles que els regalava l'estona de calma al pati.
Enyoro les cançons de Camela que em cantaven, l'alegria de les seves "palmas", el somriure contegiós de molts d'ells.
Enyoro sobretot l'escalfor de l'escola, del barri, de la gent i sobretot de les meves companyes, que ara m'anadono, van ser un regal caigut del cel.
Doncs no badis, ara, no fos que totes les coses bones que t'estan passant a la nova feina et passin desapercebudes, com tot això que ara te n'adones va ser un regal del cel. ;-) un petonet
ResponEliminaAna, la nova feina uffff, tot és tan diferent! No saps el que intento trobar coses positives on agafar-me. Però es complicat. Molt. Seguiriem endavant, lluitant. NO ho dubtis.
ResponEliminaPetonets!
Mmmh... recorda, la millor manera d'alegrar-se es tractar d'alegrar a un altre!
ResponEliminaMira,
avui,
en aquest moment,
matí, tarda o nit,
tu,
t'ho creguis o no
...ets maquíssima!