Una setmana abans que la iaia ens deixes; ma mare ma germana i jo erem a Florencia.
Era el primer cop que viatjàvem plegades, sense el papa clar, de petita ja haviem fet sortides els 4. Però aquest ha estat el primer cop que hem marxat les 3. Va ser una gran pensada, perquè malgrat la sencillesa del cap de setmana , les tres èrem conscients de que mai oblidariem aquest viatge. És com pintar un quadre de records conjunts. Quan més conec la meva família, quan més defectes els trobo més els estimo. I em sembla un regal poder compartir temps amb ells. I si és viatjant que millor??
Ja tenim destí per la nostra pròxima sortida.... Amsterdam
PD: El millor del viatge és que el papa paga, alguna cosa ha de tenir, ser les princeses de la casa!!!
PD: La foto una mica moguda si, pel pròxim viatge li farem a la mama un curset de fotografia abans!!!
Me'n alegra la teva alegria, i la bellesa que imatges i lletres trasmeten.
ResponEliminaFlorència es una de les ciutats on no em costaria quedar-me a viure.
Recordo San Miniato dei Monte com una meravella entre moltes.
Gemma i jo teníem 25, es a dir, aviat farà 25 anys d'aquell viatge.
Bons records, rememorats gràcies a tu!
Florencia siempre es de lo mas gratificante para visitar.
ResponEliminafeliz semana.
HOla Ignasi!!!
ResponEliminaLa veritat es que porto unes setmanes xooof i recordar lo de Florencia m'anima una mica:)
Sort en tenim que podem recordar els bon records. Jo els guardo tots com el més gran dels tresors!
Ricardo, Bienvenido al Maduixes ;) Florencia me gustó, pero se me hizo pequeña...
Besos