Arriba el fred. Una mica tímid, però ja es deixa veure, es fa sentir. Al matí ja ens despertem tapats i obres la finestra i l'aire és fred. És la tardor.
Sempre m'ha agradat molt la tardor. La tardor, amb aquell color entre groc i marró. Aquelles fulles a terra que al trepitjar fan crec-crec. Aquella il·lusió d'estrenar els jerseis, els mocadors. Aquella llum de la tardor del capvespre que es va escurçant. Aquella son, aquella mandra, aquella melancolia per l'estiu passat.
Aquells records que sempre arriben a la tardor. Aquelles orenetes que ja no marxen perquè el temps s'ha tornat boig.
La tardor, les festes de sant Narcis de Girona menjant Castanyes de matinada. La tardor on la rutina del curs es comença a consolidar. Hem de triar si seguir endevant amb els projectes que vam engegar al septembre encara amb l'euforia de l'estiu. Aquell septembre on ens sentiem amb forçes de tot i deiem.... " aquest any, feina, oposicions, anglès, piscina i dansa del ventre.." i la tardor s'en riu d'aquests projectes! Et diu: "ei que sóc la tardor, que soc una estació cansada.."
La tardor m'agrada perquè les fulles fan crec crec i té aquell color entre groc i marró...
I enyoro la guarderia i ballar la castanyera, i fer panellets i discutir si hallowen o castanyada. La tardor, aquella tardor del cargol treu banya, del rovelló, del moscatell, el codony i els moniatos.
La tardor, amb aquell color entre groc i marró i les fulles que en trepitjar-les fan crec crec. Em fa feliç la tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada