Pàgines

dilluns, 11 d’octubre del 2010

D'adolescents apassionats a....


Dissabte vam sortir a sopar amb l'Andrés, i per canviar una mica, vam baixar a sopar a Barcelona. A un restaurant prop de la torre Agbar, a glòries. Fins aquí res extraordinari. Vam aparcar el cotxe molt aprop del restaurant i tornant de sopar, al sortir del restaurant vam veure una parella d'adolescents ( jo els hi posso com a molt 15, 16 anys) recolçats al nostre cotxe "dando rienda suelta a su pasión". L'andrés de seguida va volguer fer-los fora aprentant l'alarma del cotxe. Però li vaig dir que s'esperés, de fet jo crec que res els hagués fet "despertar" del seu moment.

Y que hacemos??? Com que no teniem presa li vaig dir de passejar una estona per la diagonal, aixi feiem baixar el sopar mentre l'apassionada parella tenia una estona més per entregar-se un a l'altra.

Vam passejar per la diagonal, l'Andrés amb la mosca rera l'orella, vam seure a un banc observant de lluny el cotxe. Vaig recordar que no feia pas tant que per a mi també qualsevol lloc era bo per robar petons apassionats i nerviosos.. I quan els mirava sentia una sensació entre pena i enveja. PEna perquè és trist això de no tenir on anar a "experimentar" amb la teva parella en la intimitat, pena perquè vaig pensar, que tot és caduc en aquesta vida i que aviat ells potser seran la parella que seuran al banc, mirant cadascú cap un cantó, mentra una parella d'adolescents es grapeja davant seu.
I enveja, perquè .. carai quina passió, quina emoció, quin descobriment! Semblava que havien descobert el món!
Per això els vaig regalar uns minuts més, perquè viure aquest primers moments no té preu i jo no tenia collons de "tallar" el rotllo, perquè aquestes coses passen tan ràpid i són simplement, perfectes.

BOna setmana a tothom!



2 comentaris: