Fa dies, mesos, que pensava en aquuest estiu. Volia que fos meu, que pogues tenir estones per mi, per la Laura sense etiquetes. L'estiu va arrencar el 23 de juny i fins fa poc encara anava força de cul. Sense trobar aquell moment de desconexió tant necessari. Entre feina i la mutilació del dit de l'Andrés doncs he estat molt liada.. Però avui, quan ja havia perdut tota esperança de desconectar-me del món,després de " mestressejar" tot el matí i cuidar el meu nou estomag, he marxat a la piscina. A la bossa i he posat (a part de la tovallola i les claus) un botella de nestea glaçat i el llibre de " el viaje del elefante" del gran Saramago.
He arribat a la piscina, he nadat, força, molt més del que tenia planejat i llavors entre glop de Nestea i la companyia de Saramago que sempre és gratificant.. me quedat dormida. ( tinguent en compte el meu insomni crònic es tot un miracle..)I he somiat ( ufff feia tant que no somiava..). Somiava que tenia els cabells llargs, molt llargs i me'ls pentinava i tothom em deia quins cabells més llargs i jo somreia.
Després me despertat.. be ha estat el meu subconcient, recordant-me que era l'hora de recollir la sogre al centre. ( La dona s'enfada si és la ultima resident que queda per recollir) He hagut de sortir corrents i quan he pujat al cotxe m'he adonat que si, que per primer cop, m'havia desconectat. I he somrigut, he somrigut molt i m'he sentit conectada amb el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada