pares i fills, mares i fills

Porto 10 anys treballant amb infants.
Vaig començar fent casals d'estiu, després menjadors escolars, despres extraescolars, tutora de guardaria, ludoteques, casal cívics, colònies, escoles... I si faig balanç i miro enrera; estic molt orgullosa de la meva feina i el balanç. HI ha moltes coses que em soprenen dia a dia. Una d'elles, la capacitat dels infants per sobreviure, per agafar-se a la vida, per crear-se una identitat. La seva sinceritat, la seva fidelitat cap a ells mateixos.

La segona cosa i que ocupa el post d'avui és la relació Pares/Mares i fills/filles. NO em deixerà mai de sorpendre. Sobretot vaig veure aquest vincles a les guarderia.
L'amor dels pares cap als fills, es algo que em maravella. és algo tant pur, tan sincer.. tan real!!!

Avui a l'escola amb els meus infants hem parlat dels pares. No tots en tenen, alguns son de familia monoparental, altres viuen amb els avis..etc Tot i així em estat parlant amb sinceritat.

Aquestes son algunes de les coses que han dit:

- " jo penso que si no tinguesim pare o mare estariem molt tristos"
- " la meva mare es la que em fa les coses millor, la iaia no em pentina igual que la mama ni li surten els macarrons igual"
- " a mi m'agradaria que el papa visques a casa perquè aixi riuriem sempre i no tindria por"
- " La mama sempre crida perquè no em porto be, pero de seguida em perdona"
- " el papa s'enfada si no li faig cas a la mama pero la mama no s'enfada si no li faig cas al papa"
- " Quan la mama s'en va anar al "centro" em feia pipi al llit, pero ara ja no m'en faig perquè a tornat"
- " a mi m'agrada que els pares em vinguin a buscar a l'escola perquè els vegi tothom"

llavors una nena, diu sense pares no podriem viure, i un altra li ha dit si, perquè ens cuidarien altra gent.i atenció la contesta: " NO seria el mateix perquè els que cuiden de veritat son ells, els altres ho fan veure.."

Per altra banda, a vegades en alguna reunió que hem fet de pares i mares.. em trobo amb les següents preguntes:

- " i si no ho faig be això de ser mare'"
- " i si no es feliç?"
- " no se com tractar-lo perquè canvii.."
- " tinc por a que es facin grans i no em necessitin"
- " pateixo massa i no se com deixar de patír"
- " i si no es sent estimat?"

Una de les coses que faig al principi de les reunions es justament posar-lis frases de nens que he anat recollint en tots els àmbits.

I el hi dic, que no no es fàcil, però si actuen des de l'amor, la coherencia i la il·lusió s'aniran superant els obstacles. Perquè la relació que ells tenen amb els seus fills es lo més especial del món, es una relació que ho perdona i ho enten tot. Sols cal disfrutar-la.

Amb l'andrés hem decidit fer el pas. Fa temps que vull ser mare, pero volia esperar el moment just. Quan em recuperi de la operació i el metge em dongui permis, amb tota la il·lusió del món esperarem l'arribada del nostre primer fill. Estic desitjant sentir el que molts pares i mares senten quan tenen els seus fills en braços, quan el seu fill/a parla per primer cop i també perquè no el pànic del primer dia d'escola. Aquell dia sols desitjo que la persona que estigui esperant els meus fills, digali mestre, pedagog... gaudeixi tant dels meus fills com jo gaudeixo dels fills dels demés.