Aprenent

En aquesta vida, casi tot s'aprèn. La nostra vida es en part, aprenentatge ( i més si ets una pedagoga convençuda com jo). El meu pare de petita ja em deia, com aprenent els cadells? fixant-se amb els altres i per instint. No ho sé quan del cert hi havia e aquestes paraules, però si que mirant enrera i observant com he après la majoria de coses, observo que han estat per imitació, observació i comprensió. En aquests moments de la meva vida, puc dir que ha ser una embarassada també s'aprèn. Si. JO estic aprenent a "estar embarassada". Ahir al vespre pensava en que ara estic molt millor, més tranquil·la i ordenada mentalment, en part perquè "ja en sé una mica d'estar embarassada". Recordo el dia que vaig saber que seria mama. Tot i que era un embaràs molt desitjat i buscat vaig sentir pànic. Il·lusió també, però vaig sentir un pànic i una soledat brutal de cop. Era com si el meu món s'hagués aturat de cop i el dels altres no. I això feia que em sentis molt sola. No comprenia res, la revolució del meu cos era imparable, el malestar era agotador, la incomprensió dels demés també. D'això també he après que una embarassada quan necessita més suport és al principi perquè és quan més sola i confusa es sent. Frases com : " però si estàs de molt poc!" , " si no se't nota gens", " si ara es millor no parlar-ne, per si de cas (?¿?¿?)"; frases així no ajuden gens. El que jo necessitava era que em diguen que tot anava be, que era normal sentir-me així, que no tingués por, que no em guardés les pors sinó que les compartis. El primer trimestre també és solitari, perquè només hi ha una visita a la llevadora , una analítica i una ecografia al final. I també crec que es un dels moments on més s'agareix una bona visita amb els professionals. Be, en mica en mica, i conforma passen les setmanes, vas superant proves, vas coneixent les sensancions que el teu cos desenvolupa, a mesura que tot s'activa, començes aprendre el que és " estar embarassada". L'altra dia li comentava a ma germana, que si que tinc dolors, i si que molesten, però aquest dolors ja no em fan mal ni em preocupen, perquè he après i se, que son normals i formen part del procès. Això em fa molt més suportable els dolors musculars, el cansanci... Recordo el primer dia que vaig córrer cap a Urgencies, estava acollonida. Ara mirant enrera puc veure que aquell dolor el sento ara també, però forma part tant de mi que no em preocupa, i per tant no m'angoixa i a la vegada, no em fa tant de mal. He après també a moure'm entre els diferents professionals de la maternitat. Se a qui m'he de dirigir quan ho necessiti, com volen que presenti els analisis. Ordenar el paperam divers de la manera que m'ho demanen. Se on m'he de dirigir per les classes pre-part, on està tot ubicat.. Soc casi una especialista el desxifrar ecografies, informes, analítiques sense entrar en xoc... En resum, que ja tinc la ESO de l'embaràs aprovada i apresa, ara a unes setmanetes per entrar al tercer trimestre, tocarà aprendre les lliçons pre-selectivitat. Fins el dia de la prova final. Ahir recordava també que pocs dies després de saber que seria mama, vaig agafar una febrada i un encostipat de cal déu. Vaig trucar a sanitat respón ( soc molt bona ciutadana jo, i faig els passos sempre que s'han de fer) i reien de mi. NO sabien ni que dir-me. Sols volia saber que podia prendre i com. Em direu histèrica però aquell fi d'any estava aterrada de por, per les circumstàncies , l'encostipat... Vaig tenir sort que l'Ignasi, em va aconsellar i tranquilitzar, i li estic molt agraïda. En fi, ja que em trec la "L" de novata, que ja son més de 5 mesos i ja puc dir que " en sé " una mica més. El problema és que quan ja domini la matèria em tocarà tornar a començar i aprendre a ser mare. pd: fa dies que canto aquesta cançó, sense recordar si l'he sentit fa poc. Serà per alguna cosa. Aquí us la deixo!

El nom

L'altra dia, em preguntava una nena de 5 anys a l'escola - Laura , com saps que el teu bebè és diu Emma? qui t'ho ha dit?? Em va costar pensar la resposta, finalment li vaig explicar que el nom l'escollim els pares i si es diu Emma és perquè jo ho he escollit. - I perquè Emma t'agrada em va dir? Doncs perquè te la lletra E d'Estimar, la lletra M de mama i la lletra A de Andrés.

19 d'Abril del 2012

Ens vàrem llevar nerviosos, era un dia molt important.
la ecografia morfològica diuen que és la més important de l'embaràs, la més completa. Tenim amics i coneguts que al moment de fer la ecografia de les 20 setmanes van rebre males noticies, o van descobrir que hi havia coses en el seu bebè que no funcionaven com ho havien de fer. Per tant arribes nervios al hospital, desitjant que tot estigui bé, sabent que no és garantia de res, que les coses es poden complicar més tard, però desitjant que tot estigui correcte.

L'estona a la sala d'espera se'ns va fer interminable. Jo no podia seure i caminava passadís amut i avall menjant xocolata perquè la bombolleta es mogués.
Ens criden, respirem, m'estiro. L'Andrés m'afaga la mà. Començem.

La ginecòloga m'explica que és una prova llarga i que al final ja em dirà el que, que no ens impacientem, que ella necessita el seu temps per valorar-ho tot correctament. Hi ha un noi ( guapo, molt guapo per cert, )al seu costat que esta fent el MIR.

De seguida li sentim el cor, ens diu mireu això que es veu bategar és el seu cor. M'emociono. Les cames, i mireu... els genitals! Li dic ei que volem saber que és!!
JO sols esperava la confirmació de la meva intuïció.. Innocent de mi!

" És una nena" Segur? I em diu "segurísim" i m'ensenya detalladament totes les parts dels genitals de la meva filla. No hi ha dubte. És una nena.

Miro a l'Andrés, et sap greu li dic plorant? I em diu a mi?? noooo, tenim una Emma!!!! L'Andrés però, no es de cridar l'atenció ni fer drames i segueix concentrat a la pantalla. Li dic a la ginecòloga que estava convençuda que era un nen, em diu que aquestes coses ja passen...

Seguim, li explica al noi guapo, amb una veu molt fluixeta, que ara està mirant els ronyons i les glàndules suprarrenals ( jo en tinc de glàndules d'aquestes??????), ens ensenya l'estòmag, i llavors ens ensenya el bombeig del cor, es veu com uns colors, vermell i blau en moviment... tot correcte li diu al noi.

Ens ensenya el crani, i mira el cerebel i no se quantes coses més, està estona explicant-li al noi guapo, que ha de ser simètric i no se quantes coses més.

Aishh mira, ara mou els braços i es tapa la cara , quina gràcia! M'emociona per tercera vegada. Ens ensenya els ulls i el nas. Silenci a la sala, veig que dona copets a la panxa perquè es mogui, crec que busca la boca. Insisteix , l' Emma te les mans a la boca i es protegeix la cara. Li diu al noi guapo, "és molt important que li poguem veure la boca. Hem d'insistir".

JO em giro i miro l'Andrés, respiro. Segueixen insistin però res, em moc una miqueta i finalment sembla que es deixa veure una mica. Li diu al noi guapo, " sembla tot correcte la mandibula si, però els llavis no els podem veure amb claredat, això ho haurem d'especificar".

Ara busca la columna, m'explica que esta situada en posició cefàlica, al meu costat esquerra. Amb la columna per la banda exterior. Tot correcte. Mesura el fèmur.
M'ensenya el cordó umbilical i com ens alimentem i estem conectades.

li va cantant a la infermera totes les dades, números que desconeixem. Que si cordó de tres punts, que si placenta anterior, que si mesures i més mesures.

Intueixo que el documental s'acaba, em diu que per acabar veurem la placenta i com es mou. Veig unes ondes que no entenc i diu que tot sembla correcte.

Al finalitzar,ens dona l'informe i apa cap a casa.

Sortim de la consulta , ens abraçem i plorem una estona. És una Emma! una nena. Sento una mica de shock, és una sensació difícil d'explicar. No la visualitzo no la imagino, però de cop i volta tot és més real que mai.

L'Andrés marxa a treballar, i jo recullo a ma mare que ha vingut des de Palafrugell per passar el dia amb mi. Anem a comprar alguna coseta de roba per l'Emma, i vaig a mirar preus de coses que tinc a la llista interminable de l'Emma.
Dinem i truquem als familiars. Encara estic en shock. Ma mare m'ho diu, estàs descol·locada oi?

A les 18h arribo a casa i m'assento al sofà. Tremolo i estic marejada, realment he menjat poc i caminat molt. Prenc un yogurt però el tremolor no passa. Respiro. Ara si, ara ja ho entenc. Seré mare. HO seré d'una nena preciosa. L'Emma acaba d'entrar a les nostres vides per canviar-les per sempre.

Sento un amor infinit, mai havia sigut tant feliç.

Però oh... encara queden 4 messos....

És una bombolleta!!!!

La meva intuïció, els meus somnis, tot... ha fallat!!

La Bombolleta volia ser una Emma i és la Emma més bonica del món:)

Estic molt emocionada, tan que no puc escriure res més fins que respiri un xic!!!

+20

20, la meitat. Ja som a mig camí. Ara tothom diu que em passarà ràpid, no ho sé, però ja no sabem concebre la nostre vida sense imaginar-te dormint en el bressol que el papa ha muntat. Sense els sorollets a la panxa després del tros de xocolata. Sense els cercles vermells al calendari senyalant els dies que falta per tenir-te als nostres braços i dir-te a cau d'orella que t'estimem.

Primavera a can Bombolletes

Perquè la llum ja té un altre color, perquè ja no cal passejar l'abric, perquè el bosc té una altra olor, perquè inagurem la terrasseta a casa, perquè estem de vacances!

Perquè em vesteixo amb colors clars, i perquè els vespres allarguen més, perquè la mar té un altre gust, perquè em desperto amb il·lusió...

Ja és primavera a can Bombolletes! I el/la bombolletes es va fent gran...

Un aniversari més

Avui es l'aniversari de l'Andrés. Per nosaltres un numero especial, l'últim que porta el 3 davant.
Aquest mati he anat a comprar pomes al mercat i li he fet un pastis per poder bufar les espelmes al vespre plegats.
Aquest mati cuinant, recordava tots els aniversaris que hem anat celebrant junts i ja en son una bona colla. Ara també celebrarem plegats els mesos i anys que vagi fent el/la bombolleta.

Avui pensava que tot i que mai saps com acaben les relacions, que no totes duren per sempre, i que a vegades, com diu, la Pantoja, " se acaba el amor de tanto usarlo" , pensava en que l'Andrés sempre més serà algu molt important per mi, perquè sempre serà el pare del meu fill/a i aquest vincle mai mai es podrà trencar.

De l'Andrés valoro moltes coses, però la seva capacitat per estimar-me, i per superar-se, la seva il·lusió per les petites coses, la passió per la seva feina i els seus hobbis, la seva gratitud i sobretot la seva inocència, fan que estigui molt enamorada encara, més del que crec.

Estic desitjant que entri per la porta avui, amb el seu uniforme negre i brut, que es tregui les sabates al menjador com sempre fà i que em busqui amb la mirada i em saludi com sempre amb el seu petó.
Llavors mentre es dutxi prepararé el sopar i soparem tots junts veient un capítol més de la nostre serie preferida. I després bufarem les espelmes i menjarem un tros de pastis. I quan la seva mare vagi a dormir nosaltres ens estimarem una mica més al sofà fent mimitus al/la bombolleta tot discutint altre cop sobre els nomes de nena.

Soc afortunada.


PD: us deixo una de les meves cançons d'amor preferides