Avui es l'aniversari de l'Andrés. Per nosaltres un numero especial, l'últim que porta el 3 davant.
Aquest mati he anat a comprar pomes al mercat i li he fet un pastis per poder bufar les espelmes al vespre plegats.
Aquest mati cuinant, recordava tots els aniversaris que hem anat celebrant junts i ja en son una bona colla. Ara també celebrarem plegats els mesos i anys que vagi fent el/la bombolleta.
Avui pensava que tot i que mai saps com acaben les relacions, que no totes duren per sempre, i que a vegades, com diu, la Pantoja, " se acaba el amor de tanto usarlo" , pensava en que l'Andrés sempre més serà algu molt important per mi, perquè sempre serà el pare del meu fill/a i aquest vincle mai mai es podrà trencar.
De l'Andrés valoro moltes coses, però la seva capacitat per estimar-me, i per superar-se, la seva il·lusió per les petites coses, la passió per la seva feina i els seus hobbis, la seva gratitud i sobretot la seva inocència, fan que estigui molt enamorada encara, més del que crec.
Estic desitjant que entri per la porta avui, amb el seu uniforme negre i brut, que es tregui les sabates al menjador com sempre fà i que em busqui amb la mirada i em saludi com sempre amb el seu petó.
Llavors mentre es dutxi prepararé el sopar i soparem tots junts veient un capítol més de la nostre serie preferida. I després bufarem les espelmes i menjarem un tros de pastis. I quan la seva mare vagi a dormir nosaltres ens estimarem una mica més al sofà fent mimitus al/la bombolleta tot discutint altre cop sobre els nomes de nena.
Soc afortunada.
PD: us deixo una de les meves cançons d'amor preferides
Jo no voldria pas estorbar a l'esceneta del sofà (Déu me'n guard) però de pastís, si no fos molta molèstia, si que en menjaria una mica :-)) Felicitats, Andrés, tens una noia amb un cor enorme.
ResponEliminaQuan volguis estas super convidada a un tros de pastís o al que faci falta ;-))
EliminaNo sé quan ni a on vaig sentir o llegir que per millorar la idea que ens em fet d'algú podem pensar en aquesta persona fent alguna cosa que ens agrada.
ResponEliminaQue se jo: un pacient difícil, sempre queixós, te'l trobes aplaudint emocionat quan l'enxaneta corona un castell.
I et millora de cop l'imatge que tens d'ell... i fins i tot la relació en la consulta.
Jo no conec a l'Andrés, però puc perfectament imaginar-me'l, tot tendresa, banyant a bombolleta, o ajudant a la criatura quan comenci a caminar.
I ja no em costa gaire d'estimar-me'l.
Sou afortunats. Tots dos teniu a prop a algú que us estima... felicitats!
Quantes veritats Ignasi, som afortunats d'estimar i ser estimats!
EliminaProvaré de fer això per millorar la idea que tinc d'alguns dels meus companys, haviam si realment em funciona!!!
:))