20, la meitat. Ja som a mig camí. Ara tothom diu que em passarà ràpid, no ho sé, però ja no sabem concebre la nostre vida sense imaginar-te dormint en el bressol que el papa ha muntat. Sense els sorollets a la panxa després del tros de xocolata. Sense els cercles vermells al calendari senyalant els dies que falta per tenir-te als nostres braços i dir-te a cau d'orella que t'estimem.
I ara ja deus saber si es bombolleta o bombolleto. I no ens ho penses dir... Ais.
ResponEliminaNo...no ho se encara!! Quan ho sápiga cridaré i escriure el seu nom:))). La setmana que bé tinc la morfològica...
ResponEliminaNo...no ho se encara!! Quan ho sápiga cridaré i escriure el seu nom:))). La setmana que bé tinc la morfològica...
ResponEliminaJa has fet la meitat del cami...
ResponEliminaUna música ben bonica per a celebrar-ho:
http://www.youtube.com/watch?v=BqKjBQ2pHJs
:)
Ignasi on guardes tantes referències musicals???
ResponEliminaMai les acabes!!!
Petons :))
Visquen a un novè pis... no puc tenir un jardí per cultivar flors!
EliminaPetons!