Pàgines

divendres, 20 d’abril del 2012

19 d'Abril del 2012


Ens vàrem llevar nerviosos, era un dia molt important.
la ecografia morfològica diuen que és la més important de l'embaràs, la més completa. Tenim amics i coneguts que al moment de fer la ecografia de les 20 setmanes van rebre males noticies, o van descobrir que hi havia coses en el seu bebè que no funcionaven com ho havien de fer. Per tant arribes nervios al hospital, desitjant que tot estigui bé, sabent que no és garantia de res, que les coses es poden complicar més tard, però desitjant que tot estigui correcte.

L'estona a la sala d'espera se'ns va fer interminable. Jo no podia seure i caminava passadís amut i avall menjant xocolata perquè la bombolleta es mogués.
Ens criden, respirem, m'estiro. L'Andrés m'afaga la mà. Començem.

La ginecòloga m'explica que és una prova llarga i que al final ja em dirà el que, que no ens impacientem, que ella necessita el seu temps per valorar-ho tot correctament. Hi ha un noi ( guapo, molt guapo per cert, )al seu costat que esta fent el MIR.

De seguida li sentim el cor, ens diu mireu això que es veu bategar és el seu cor. M'emociono. Les cames, i mireu... els genitals! Li dic ei que volem saber que és!!
JO sols esperava la confirmació de la meva intuïció.. Innocent de mi!

" És una nena" Segur? I em diu "segurísim" i m'ensenya detalladament totes les parts dels genitals de la meva filla. No hi ha dubte. És una nena.

Miro a l'Andrés, et sap greu li dic plorant? I em diu a mi?? noooo, tenim una Emma!!!! L'Andrés però, no es de cridar l'atenció ni fer drames i segueix concentrat a la pantalla. Li dic a la ginecòloga que estava convençuda que era un nen, em diu que aquestes coses ja passen...

Seguim, li explica al noi guapo, amb una veu molt fluixeta, que ara està mirant els ronyons i les glàndules suprarrenals ( jo en tinc de glàndules d'aquestes??????), ens ensenya l'estòmag, i llavors ens ensenya el bombeig del cor, es veu com uns colors, vermell i blau en moviment... tot correcte li diu al noi.

Ens ensenya el crani, i mira el cerebel i no se quantes coses més, està estona explicant-li al noi guapo, que ha de ser simètric i no se quantes coses més.

Aishh mira, ara mou els braços i es tapa la cara , quina gràcia! M'emociona per tercera vegada. Ens ensenya els ulls i el nas. Silenci a la sala, veig que dona copets a la panxa perquè es mogui, crec que busca la boca. Insisteix , l' Emma te les mans a la boca i es protegeix la cara. Li diu al noi guapo, "és molt important que li poguem veure la boca. Hem d'insistir".

JO em giro i miro l'Andrés, respiro. Segueixen insistin però res, em moc una miqueta i finalment sembla que es deixa veure una mica. Li diu al noi guapo, " sembla tot correcte la mandibula si, però els llavis no els podem veure amb claredat, això ho haurem d'especificar".

Ara busca la columna, m'explica que esta situada en posició cefàlica, al meu costat esquerra. Amb la columna per la banda exterior. Tot correcte. Mesura el fèmur.
M'ensenya el cordó umbilical i com ens alimentem i estem conectades.

li va cantant a la infermera totes les dades, números que desconeixem. Que si cordó de tres punts, que si placenta anterior, que si mesures i més mesures.

Intueixo que el documental s'acaba, em diu que per acabar veurem la placenta i com es mou. Veig unes ondes que no entenc i diu que tot sembla correcte.

Al finalitzar,ens dona l'informe i apa cap a casa.

Sortim de la consulta , ens abraçem i plorem una estona. És una Emma! una nena. Sento una mica de shock, és una sensació difícil d'explicar. No la visualitzo no la imagino, però de cop i volta tot és més real que mai.

L'Andrés marxa a treballar, i jo recullo a ma mare que ha vingut des de Palafrugell per passar el dia amb mi. Anem a comprar alguna coseta de roba per l'Emma, i vaig a mirar preus de coses que tinc a la llista interminable de l'Emma.
Dinem i truquem als familiars. Encara estic en shock. Ma mare m'ho diu, estàs descol·locada oi?

A les 18h arribo a casa i m'assento al sofà. Tremolo i estic marejada, realment he menjat poc i caminat molt. Prenc un yogurt però el tremolor no passa. Respiro. Ara si, ara ja ho entenc. Seré mare. HO seré d'una nena preciosa. L'Emma acaba d'entrar a les nostres vides per canviar-les per sempre.

Sento un amor infinit, mai havia sigut tant feliç.

Però oh... encara queden 4 messos....

8 comentaris:

  1. Hola guapísima,
    Moltísimes felicitat per l'Emma. És un nom molt bonic per una preciosa criatura. Ja has recorregut la meitat del camí i a partir d'ara és de baixa. El temps passa molt ràpid i aviat la tindràs entre els teus braços.
    M'alegro molt.
    un munt de petons i una cançó de bressol del Lluis Llach (em sembla que t'agrada, oi?)

    http://youtu.be/jC0Xt9ZBv8Y

    ResponElimina
  2. Maduixeta moltes gràcies!!! m'encanta!

    Estic molt contenta:) Espero que tu també somriguis molt i tinguis una primavera plena de maduixes!!! un petonàs de les dues!!

    ResponElimina
  3. Moltes felicitats! Quin dia més emocionant!! Sereu uns pares magnífics. Una abraçada. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joel!! si, realment va ser mool.t emocionant, potser no serem els millors pares del món, però que ho intentarem segur ;-)

      Elimina
  4. Quin tip de plorar m'he fet, tonta... me'n vaig a buscar els nens al cole. Guapes guapes, totes dues. Ella i tu, connectades des de fa cinc mesos i fins l'eternitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara em sembla tan lluny anar a recollir l'Emma a l'escola... Saps com a docent és el moment que mes em fascinava a la llar d'infants i l'escola, la mirada dels nens cap als seus pares quan els venien a buscar. Em preguntava si un dia i seria jo a l'altra banda...

      Elimina
  5. En estat de shock en estat de shock... però si m'has descrit cada pas de l'ecografia millor que la ginecòloga al noi guapo!

    Val la pena que visquis cada pas intensament, sentint les emocions que apareguin. Son les que queden gravades per sempre a la memòria.

    Recordo els llavis de la nostra primera filla en aquella ecografia 2D... de fa 22 anys.

    ResponElimina
  6. aishhh que n'era de guapo el noi... Això ja li explicaré a l'Emma ja, quan sigui gran!

    ;)))

    ResponElimina