Pàgines

diumenge, 8 de maig del 2011

Realitat


Perquè la vida no és com les pelis? si, se que en molts casos la realitat supera la ficció, però en altres la realitat trenca la màgia que haviem creat tot sentint-nos protagonistes d'històries dignes d'òscars.

La realitat és humana si, però també es cruel i a vegades tremendament desmoralitzadora i ambigüa. La lluita entre allò somiat i allò real d'un mateix fet és un exercici que costa païr i molt.

( porto una setmana de ressaca però sense haver begut res...)

El mar, crec que necessito el mar...

3 comentaris:

  1. Em deixes posar-me una mica "transcendent"?. Només per avui, va.

    El mar està bé, però en qualsevol lloc i moment et pots regalar una espurna d'alegria.

    No fa falta que sigui gran cosa; fer un gest amable a qui mai no el rep o dir unes paraules de reconeixement a qui no les espera.
    I si ho acompanyes amb un somriure...
    Bé, estic segur de que saps com fer-ho.
    Està en la teva natura.
    Es tracta d'alegrar els altres.

    Et voilà!, et sents millor.

    A-BRA-ÇA-DA!

    ResponElimina
  2. Hola Ignasi.. be el post no anava per aquí.. Necessito el mar per retrobar-me amb mi mateixa cada vegada que sento que perdo una mica la meva identitat. A vegades em passa, que no em conec, que no se ni d'on vinc ni on vaig ni el perquè del meu camí. Llavors recorro el mar. Ell em recorda qui soc, d'on visc i que vull

    Rebu l'abraçada:)

    ResponElimina
  3. Ah!, doncs... cap al mar!

    http://www.youtube.com/watch?v=XAhArlgqckY

    ResponElimina