Indignada estic! Això em passa per ser tant exigent! Sempre igual.. els 10 primers minuts de classe i patapum! ja soc l'ovella negra del grup, ja m'han etiquetat per les proximes 20 hores de curs que haig de passar amb els companys.
Us situo... La Fundació Pere Tarrés, ( empresa per la qual treballo) em proposa fer un curset pagant ells clar, sobre Animació Socicultural. Va, fes-lo, per fer curriculum clar perque després de fer Animació Sociocultural a la Uni amb un dels experts, en Jaume Trilla, doncs poc més hem queda aprendre a nivells de conceptes...
Arribo, carrer Santaló, universitat Ramon LLull... quina diferencia d'instal·lacions, unes aules.... tots els alumnes tenen taules! i un projecto que fa miracles ah i aire acondicionat... vamos lo mismo que ha mundet! ( ara que ja li agradaria a la ramon LLull tenir algun dels professors que he tingut el luxe de tenir a Mundet).
be, arriba la professora , una hippy ( laura no etiquetes penso per mi) i la seva presentació " Hola soc pedagoga ( haviam haviam com acabarà aixo, penso..) i estem aqui per parlar de l'animació sociocultural ( menys mal que no me equivocat de curs..)pero abans de dir res us poso un video.. ( no no el momento video no...)" Pero si, ens posa 15 minuts d'un video mlt bonic, les coses son com son, de llàgrima fàcil i quan ens te a totes amb la llagrimeta ( be, a mi ni i per aixo ja em van etuqietar) ens deixa anar " en aqeusta vida no s'ha d'esperar res, sols la felicitat"
Bravo Bravo Bravo!!!!! i a sobre la gent aplaudint i diguent quina gran lliçó! Total, que com alguns sabeu no vaig poder callar, ho sento, soc la tipica notes de la classe, el malson dels professors. Aixeco la meva ma discretament i em diu " Si , laura que vols compartir amb nosaltres..?" i em diu, abans d'intervenir... " tu ets feliç?" i jo li dic no senyora no ho soc no crec en la felicitat. I tota la classe va sospirar com sentint una gran pena cap a mi...
I llavors la pedagoga hippy em va voler psicoanlitzar... " no creus que la felicitat ho es tot, que podem escollir la nostra vida? que hem de guiar la nostra viad? que ser feliços es el nostre objectiu vital? " Dons no senyora, penso que el rollo aquest de la felicitat esta molt be per distreure el personal, per donar-se les de guay ( be, això aixi no li vaig dir clar). Quina es la dèria aquesta de la felicitat? de poder escollir? Hi ha cops a la vida, que un no pot escollir, hi ha cops a la vida que has d'aguantar i fer coses que no t'agraden, que simplement has de sobreviure.. m'agrada? no clar que no, prefereixo fer coses mes significatives.. Però això significa que sigui una desgraciadeta? no senyora no..
Estic cansada de tant de discurs sentimentaloide.. a mi donim conceptes, teoria, estratègies i jo ja m'encarregare de la felicitat... el que mes em va doldre va ser que va fer una pregunta i diu " que aixequi la mà , aquells que son feliços" i la va aixecat tothom, tothom menys jo que no volia caure en el joc. I llavors em mira i em diu..." tria el teu Camí Laura, segur que la teva felicitat esta aprop". Ganes de vomitar.
dissabte torne-m'hi... Ara si que ja vaig amb un munt de prejudicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada