Ens queda un mes plegades abans que m' incorpori a la feina. Abans que comenci la cangur.
Fa un any estava a punt de donar a llum. Els dies es feien llargs.
Aquest casi any ha passat com un suspir.
Els primers mesos pensava que volia tornar a ser jo, a tenir temps per mi, a recuperar una mica la meva vida. Però tot ha canviat.
I una merda, res em realitza més que veure't creixer i estar al teu costat. Em necessites ara i amb tu. M he cregut el conte del feminisme. Feminull sisme mal entès.
No vulld separar-me de la meva filla. El dia del seu primer aniversari he de deixar la meva filla en mans d una coneguda que farà de cm angur les hores que jo no hi soc. No m agrada que sigui així. Gens.
Que ningú ens robi aquest mes fada:)
