Penso que...

- Mai ens arribem a conèixer del tot a nosalters mateixos. Sempre ens sorprenem

- No es tracta de ser feliç, sino de tenir instants de felicitat

- Sempre penses en el futur fins que un dia tens el futur a tocar, llavors vius mes el present.

- l'amor es la unica cosa que creix quan es reperteix ( Sant Exupery)

- Estem destruïnt el nostre planeta, som animals deprededors, però un dia tot això ens esclatarà al nas.

- no hi ha conciencia de la importancia del progres, però que per progressar s'ha de mirar enrera.

- No podem mirar dins nostre, pero si escoltar el que diu el nostre interior.

- no podem estimar a ningu, si no ens estimem a nosaltres, el món va com va peqruè la gent no s'estima ni es valora a ella mateixa..

- La vida es millor acompanyada tinguetn en compte que hi ha parades al camí que hem de fer sols.

- la naturalesa es perfecte en el seu equilibri i desequilibri.

Pensaments II: igualtat home -dona??

Ahir vaig començar de nou amb la meva rutina..
Em vaig llevar a les 8:00h, vaig esmorzar, vaig fer els meus 20 minuts de wiifeet, vaig mirar el correu, em vaig dutxar. Vaig anar a comprar, vaig pujar la compra, vaig preparar l'esmorzar, vaig esmorzar una mica, vaig preparar la bossa, vaig anar a treballar. Vaig plegar de treballar vaig arribar a casa a les 16h, vaig dinar, fer una rentadora, vaig fer el sopar, netejar la cuina i vaig anar a fer uns massatges. Vaig tornar, vaig acabar de fer el sopar i a les 21h es va acabar la meva jornada laboral.

Hi arriba el meu marit ( que comença a les 9h i plega a les 19h) diguent que estava agotat. Jo d'acord ho entenc, te una feina molt dura i son hores, pero la meva jornada es mes llarga que la seva.

Sempre m'havia ajudat a les feines de casa, pero quan va venir a viure la seva mare amb nosaltres ( que la feina es va duplicar) vam contractar una noia perquè estigues amb ella i portes les feines de casa al dia.

Quan la sogre va començar el centre de dia, vam haver de deixar-la perquè el centre val una picosada i no esta el horno pa bollos. Mentre he estat de baixa l'Andrés ha ajudat bastant, pero com que ara ja estic be, no fa casi res! I clar fins ara vale, pero ara que m'incorporo a treballar no se pas com m'ho faré!!

Es una putada carregar amb les coses de casa, i realment els homes no son gens concients del que impliquen ( esforç, temps..)Ell sempre hem diu , però si jo t'ajudo molt! Jooder que no es tracta d'ajudar sino de cooperar. De dividir, de fer els dos igual!! si te parece tu te encargas y yo te ayudo no te jode!
Però se que ho fa des de una ignorància. No sap el que suposa fer les coses de casa...
Haviam com passo la setmana , perquè si acabo desllomada el dissabte hi ha reunió familiar per organitzar una mica el tema i me pienso poner muyyyyy seria!

Jo encara quan fa falta em poso les piles i ordeno i mando i a casa tothom a pencar pero i la quantiat de dones que no tenen aquesta ajuda i tampoc el valor ( o la situació familiar adient, no només es questió de valor) de demanar ajuda o parlar-ne?

Com estem educant els nostres infants? que veuen a casa? PErquè si a l'escola els parlem de igualtat pero a la societat veuen tot el contrari.. cagada pastoreta!!

un tema molt interessant.. us seguiré explicant com acaba el tema!

una cançó per totes les dones!

a traballar!

HOla! BOn dia de Primavera!

Dilluns per fi! començo a treballar. Porto uns dies durillos fisicament però que mentalment estic força forta. Dijous i divendres vai seguir vomitant.. avui sembla que de moment no, que tot se'm posa be.. doncs alegria!. Però he arribat a un punt que he decidit que els vòmits no hem condicionaran més la vida. JO fare vida normal, intentare menjar tot el que diu la dieta pero sense obsessionar-me. Si no puc , no puc i si vomito doncs vomito. DOnaré un vot de confiança al meu estomag i punt. I si vomito no PASA RES no em posaré com si s'acabes el món. Al lavabo a treure-ho i palante!!! Si el que vol l'estomag i els metges es que m'estigui mes rato escolant i compadint.. pues no ho tindrà. Jo a lo meu, a treballar, al cine, a caminar..etc etc i quan l'estomag vulgui que s'adapti!

Per cert, m'estan canviant els gustos totalment dels aliments i del que hem ve de gust i no. Al ppi de l'operació tenia molta ansietat per menjar i tot em venia de gust. Ara no hem ve res de gust, només les coses suaus ( palitos i yogurts) i lo dolç només de pensar-hi em fa cagarrines! He començat a menjar formatge ( que fins ara no era santo de mi devoción) i genial, com pot ser que m'agradiin coses que abans no?. I he descobert la carbassa en totes les seves formes ( en crema, puré, sopa, bullida..). Fins ara amb ma mare sempre parlavem de que seria el primer que menjaria quan em diguesin " ja pots menjar de tot" i jo assegurava qeu qualsevol plat de pasta o pizza. I ara penso.. que aquest dia queda lluny i el que vull es trobar-me be, no penso tant en el que em vindria de gust ni res d'això.. La meva ment s'esta mentalitzant que el menjar no ha d'ocupar els meus pensaments i estic començant a saber regular " la gana piscologica" i les quantitats...

Divendres vaig anar a l'escola i vaig veure els meus nens. Quan em van veure la seva cara de felicitat no tenia preu no podien deixar d'abraçar-me ni jo a ells. Em van caure dos llagrimes com fonts pero ho vaig saber dissimular ;). Com els estimo i com m'estimen. Només per ells, ja val la pena tirar endavant. Mai m'he sentit tant estimada a la feina i tant valorada com ho estic. I això no te preu. Etic encantada amb la meva feina, amb els meus nens i les companyes! Segur que comença a treballar em posarà les piles!!

Viatges!

Hola!!! Fa dies que no escric.
He estat malaltona... Vaig agafar una gastrointeritis i clar partint de l'operació i les poques defenses que tenia... Doncs m'està costant recuperant-me.
Tot i així la dietista diu que vaig per bon camí i ja puc començar a rossegar alguna cosa! BIEN!

Pel demés tot be, dilluns m'incorporo a treballar, demà aniré a saludar als nens i dilluns a tope! també començaré amb les classes particulars! M'han sortit unes altres, o sigui que molt bé! Ara a fer les coses mica en mica i que tot es vagi posant a tó.

Avui a la nit, hem de mirar amb l'andrés lo del lloguer de la Moto a Menorca per l'estiu, perquè ja ens han dit que anem tard.
I mira que ja farà casi un mes que tenim els billets! Tot va ser un dissabte que estava hiper-ratllada i necessitava pensar en alguna cosa positiva o algun projecte que m'animés. Li vaig proposar a l'andrés mirar algun destí per anar uns dies de vacances.. després de refunfunyar una mica i veure la meva carona de malalta ( això va influenciar molt), em va dir, d'acord però que sigui platja. NO sabiem si anar a les illes canaries o a les Illes balears.. Però vam decidir provar Menorca ja que feia temps que ho teniem en ment. Vam trobar uns vols força barats i no ens ho vam pensar. El mateix dia també vam llogar una habitació en un apartahotel i ara només ens falta la Moto per moure'ns per allà.

Espero estar recuperada, de fet quan i anem farà 6 mesos que m'hauran operat o sigui que haig d'estar be per collons. La idea es fer platja, conèixer la illa, relax i mes relax.

També tinc un viatget pendent amb unes amigues, que haviam si ens veiem aviat i començem a decidir..!

i si algun dia podem començar a estalviar de veritat, ens agradaria molt l'estiu que be fer un viatge xulo xulo, perquè potser serà l'ultim estiu que ho podrem fer. Hem de començar a fer guardiola.. A mi m'encantaria anar algun pais nòrdic i a l'Andrés Italia. Primer de tot estalviar i després ja es veurà...

Be, us deixo un video ara que ja ens se posar! és una cançó del gran Jorge Drexler que crec que resumeix molt be la paraula AMOR

Petons,

Que algu em recordi perquè em vaig operar!! El perquè de la meva operació..

Bones tardes per aquells que siguin bones!

Acabo d'arribar del hospital, aquest mati i he anat perquè portava des de la nit del dissabte vomitant i des d'ahir fins i tot l'aigua i saliva sense parar, aquesta nit passada s'han adjuntat les diarreas també i aquest mati quan he sortit a caminar he notat que no tirava.. total que no m'ha agradat l'assumpte. Per que ja no era lo de sempre de tenir un dia dolent..i amb l'Andrés hem decidit anar d'UCIEs aqui a Granolles.
mare meva, mai havia vist tanta gent esprant i vinga arribar ambulancies amb yayos y gent accidentada... dins del que cap a mi m'han agafat forá ràpid, unes dos hores, el que passa es que m'han tingut molta estona.. La veritat es que no m'han mirat gaire. Segons ells, es una grastrointeritis i no te res a veure amb la operació.. Jo no ho tinc tanc clar, però ells son els que hi entenen. M'han possat una via i m'han xutat pimperan, paracetamol i suero perquè estava desidretada i amb les mocoses seques seques. Total que m'han enviat a casa i com que demà tinc hora amb la dietista que li comenti a ella..

Avui estic feta caldo, no només per les nàuses continues que ja no puc amb elles!! Sino perque estic desmoralitzada... Ja se que a mi no em costa gaire desmoralitzar-me, però es que joder, mira que intento estar be i ser positiva però es que això es molt dur, dia rera dia i ni un pas endavant. Estic exactament igual que quan vaig sortir de l'hospital. La mateixa dieta, els mateixos simptomes...:((

Necessito recordar perquè em vaig embarcar en aquesta lluita! em repeteixo a mi mateixa perquè ho vaig fer:

1.- No podira controlar el meu augment de pes
2.- Tindira dificultats per ser mare
3.- No tenia una correcta metabolització dels aliments
4.- Volia poder fer més esport
5.- estava cansada de dietes sense èxit
6.- M'ho van recomenar els metges

no em vaig operar ni per estar mes guapa ni per estar més prima ni res del que molta gent em diu o es pensa. Em vaig operar per estar més SANA!!

Però clar l'unic que se es qeu abans d'entrar al quiròfan feia una vida NORMAL i ara no se quan podre tornar a fer una vida normal a seguir el ritme d'abans, treballar, sortir, .. ja no dic menjar, sino que només desitjo que el dolor i les nàuses marxin!

avui fa un mes i mitg de la operació.. quan canviarà la situació..?

haviam demà la dietista que diu...

Laura :(

francesco Tonucci ( Frato)

Avui vull parlar d'un dels pedagogs que mes m'agraden. Un pedagog italià que ens dona informació des del punt de vista dels infants. El mes conegut d'ell és el projecte de la " ciutat dels infants" que en algunes ciutats ja s'esta duent a terme.

us paso una mica de biografia extreta de la Wikipedia per qui el vulgui conèixer més.

Francesco Tonucci (Fano, 1941), también conocido por el seudónimo "Frato", es un pensador, psicopedagogo y dibujante italiano. Es autor de numerosos libros sobre el papel de los niños en el ecosistema urbano y de artículos en revistas italianas y extranjeras.

Realizó estudios de pedagogía en la Universidad Católica del Sagrado Corazón de Milán. Con 28 años recibió una distinción en ese campo y empezó a satirizar la realidad de la escuela a través del nombre de “Frato”, nombre que surge al fusionar las primeras sílabas de su nombre.

Trabajó como maestro y, en 1966, se convirtió en investigador en el Instituto Psicológico del Consejo Nacional de Investigación, del que más tarde presidió el Departamento de Psicopedagogía, que lleva adelante el programa de educación ambiental. El objetivo de este programa es crear una base de datos "para y por los niños". Sus investigaciones se centran en el desarrollo cognitivo de los niños, su pensamiento, su comportamiento y la relación entre la cognición de los niños y la metodología educacional. En 1991 llevó a cabo en su pueblo natal el proyecto de Ciudad de los Niños, consistía en hacer una ciudad cuyo punto de referencia sean los niños. El proyecto tuvo mucho éxito y se extendió a distintos puntos del mundo.


I sobre el Projecte de la ciutat dels infants:

El libro sobre "La ciudad de los niños" es un experimento que realizó Tonucci en las ciudades de Rosario, en Argentina. Este libro pretende criticar a la forma en el que las ciudades están estructuradas; por lo tanto aconseja que la ciudades sean estructuradas y creadas pensando en los niños, en cierta medida "protegidos" por el resto de la población. Tonucci se basa en que la escuela debe de tener en cuenta las experiencias vividas de los alumnos en su vida cotidiana y utilizarlo en clase. Otra base es la utilización de estas experiencias para elaborar investigaciones y “dar a luz” una respuesta que será aprendida mediante la práctica. Estudia la sociedad y la critica con unos bocetos que lo caracterizan; busca soluciones y las propone; algunas la lleva acabo y otras intenta hacer razonar sobre ella.

I finalment el concepte de la pedagogia de TONUCCI:

Como pedagogo de gran relevancia Tonucci crítica la escuela actual y propone varias modificaciones tanto en la escuela como en su forma de trabajar. Sus ideas principales son;

* Dejar tiempo a los niños por las tardes para que hagan cosas diferentes y luego tengan temas de conversación para hablar en clase. Esto requiere no mandar demasiados deberes, ya que pasan suficiente tiempo en el aula.
* Darle más poder y libertad a los niños; que éstos sean el centro de formación contando sus experiencias. Tonucci defiende esta idea en una entrevista publicada: “si los niños participan activamente en la gestión y en la toma de decisiones escolares, como la estipulación de las reglas que se aplicarán en los recreos, el niño no se sentirá esclavo, sino un ciudadano libre y soberano, uno de los objetivos que debe perseguir una escuela democrática”.[cita requerida]
* Tonucci apoya el uso de la lectura en voz alta de los libros en clase.
* Sostiene que los niños no son recipientes vacíos que hay que llenar de conocimientos; éstos tienen sus propias vivencias y formas de pensar. Hay que escucharlos y crear entre todos el conocimiento. También son capaces de mantener su concentración durante un buen rato en un juego, pero esto no interesa a la escuela; porque no ayuda a elaborar lógicamente los datos. Tonucci explica que en la escuela se debe tener más en cuenta el divertimento.
* Afirma que si nos centramos en lo que se sabe hacer, mas que en lo que no somos capaces de llevar a cabo, tendremos niños mas motivados y menos frustrados que ayudarán a un futuro a crear personas más seguras de si mismas.
* El profesorado de este tipo de escuela debe ser capaz de promover todas estas ideas, apoyar el trabajo en grupo e incluir a la familia, la cultura… en la escuela.

Hay muchas más nociones sobre cómo debería de ser la escuela según este autor, pero lo que está claro que la escuela debería crear personas que fueran capaces de respetarse, ser individuales, libres, tener sus propias opiniones, personas menos frustradas y más decididas a formar sus capacidades. La escuela debería de ser más abierta a las opiniones de los niños, crear el conocimiento entre docentes y discentes… Estas ideas colaboran para crear una ciudadanía más completa, competente y mucho más colaboradora en muchos aspectos. Esta idea serviría para mejorar el hoy y crear un futuro mejor.

un molt bon dia

Avui he tingut un molt bon dia! Per molts motius.
Primer ( i bàsicament) me trobat be de salut, l'estomag ho va assimilant tot, he pogut fer tots els àpats i genial:)
Segon perquè he aguantat molt fent els exercicis de la wiifeet.
Tercer demnà pujo a veure la meva familia i també veure a una amiga que aviat serà mare i tinc moltes ganes de veure-li la panxa! I també veure la meva cosina que tenim moltes coses de les que parlar!!!

I fianlment avui he tingut una agradable visita a la tarda. Han vingut uns amics de barcelona amb la seva filla( exalumne meva de la guarde on treballava). He passat una tarda genial veient com esta de gran la petitona i gauditn de la seva companyia. La veritat es que val la pena coneixer gent aixi, tan francs, autèntics i familiars com ells!

PErò a vegades em passa , i avui es un dia d'aquest, que quan tinc un bon dia, al vespre em poso melencòlica.
La veritat es que la melencòlia es un del sentiments que crec que tinc més.. Diu la meva terapeuta que això es bo, perquè vol dir que valoro i gaudiexo dels bons moments i que em sap greu que passin aquest dies, perquè els he disfrutat. Suposo que te raó, però a mi aquest estat entre tristot i nostàlgic m'atabala! NO se si riure, plorar.. em sento ambigüa ( crec que aquesta paraula no existeix).

Preo be, demà serà un altra dia i esperem... be, sempre dic que esperem que vagi be, però potser aqui es on cau el meu error.. no puc estar sempre esperant.. Demà sera demà i al vespre ja en parlarem...

El video esta dedicat a la meva princeseta, la que m'ha visitat avui ;))

pensaments

Avui, he tingut un bon dia. A partir d'ara l'estomag marca si els dies son bons o dolents. Avui m'ha donat un dia de calma. S'ha portat be, ha volgut digerir aliments i m'ha deixat tranquil.la.. Haviam si seguiem així!
Com que he tingut el dia mes o menys be, he aprofitat per fen endreça i sortir a cimanr. Que vaya ganas amb el paraigua i tot.. Com que m'he cansat del paraigues i la pluja he pujat a casa i he fet una sesió de STEAPS amb la wii feet! i genial:=) he aguantat força!
Em fa molta gràcia perquè cada dia la wii em pesa i em diu " error" su peso a variado mucho des de la ultima vez! jejejej!

Be, després de la wii he etat escoltant musica per inet i he pensat algunes coses que estic aprenent, altres sols son pensaments i m'agradaria compartir-los amb vosaltres

- el poder i control de la ment son més importants del que pensem.

- seria genial que el cos es pogues comunicar ambn nosaltres a través del pensament, com un fax. Imagineu-se estar tranquils i que arribes un pensament que digues " tens la tensió molt baixa, cuidado que em desmaiare.." o " no em senta be el kiwi, no em donis més.." jejeje seria genial!

- la tele es una merda a totes hores, sobretot al matí.

- trobo molt a faltar les companyes de feina i els meus alumnes. la veritat es que tant companyes com alumnes m'han arribat molt. M'encanta tenir el bon rotllo que tinc a la feina.

- El facebook m'avorreix horrors. Cada cop m'interesa menys el que facin els meus amics i els amics dels meus amics...

- tinc molta sort d tenir l'Andrés al meu costat.

- que serà de mi d'aqui un any? m'enrecordaré de les penes que estic passant?

- Pel meu aniversari m'encantaria poder comprar-me una faldilla del DESigual, jo crec que si segueixo aixi cabre dins la talla gran!

- A través del Blog i de Bloguejar estic coneixent gent molt maca i molt lluitadora, que tenen circumstàncies molt dures que em fan pensar que per un deure moral hem de gaudir de la vida i tirar sempre sempre endavant.

Be, he pensat moltes coses més però no es poden confessar! :))

Molt bona nit!

PD: encara no se penjar videos.. no ho entenc :P

un pasito palante, un pasito " patras"

Bon dia!

Ja tinc el look de primavera gràcies els meus amics perruquers www.hairmonia.com. Visiteu la seava web i acosteu-se a alguna de les seves peluqieries surtireu motls contents! PALABRA!

Be, porto des de dimarts tarda amb vòmits, i a partir d'ahir a la tarda amb mlta intensitat. Ni l'aigua torno a aguantar:( i no entenc el perquè). Estic fent el mateix, mateix de sempre. I no estic més nerviosa tampoc.. Pot ser que siguin mocs que fa temps tinc acumulats i ara els estic treient.. no ho sé. El dimarts haviam que em diu la dietista. Ja no es per vomitar, perquè mira, vomita vomito i fora, es que no estic menjant res i així porto 1mes i 1 setmana i no estic avançant!! Això és el que em desespera. Entenc que pugui tenir dies dolents, però no entenc perquè no avanço gens :(

Realment s'ha de tenir moooooooolta paciència, ja tothom m'ho deia però realment es que se'n necessita mooooooooolta. Cada dia m'aixeco i dic.. haviam quin dia tindrà avui el meu estòmag! El que em fa ràbia es que avui estic pels terres, però se m'enfot, jo anire a caminar com sempre i que el cuerpo aguante lo que tenga que aguantar! No penso quedar-me a casa plorant la meva mala sort...

La veritat es que tot i que sabia que era un procès dificil, no em pensava que ho fos tant. o si més no, tenia esperançes de que fos mes ràpid. Realment s'ha d'estar preparat per afrontar tots els canvis i tenir forçes per aguantar. Dolor físic no en tinc gens, per mi es mes dur psicològicament. Cada cop que vomito no penso, ai quin mal , sino joder quina ràbia!!!

Be, espero millorar una mica, crec que ahir ja vaig treure tot el qeu li molestava al estomag ara el tinc buit buit. o sigui que avui hauria de millorar!

Pienso en positivo, piensa en verde!